Resultats Campionat de Catalunya M17

Aquest cap de setmana s'ha organitzat a Mataró el Campionat de Catalunya de M17 temporada 2019. Tant individual com per equips i aquests son els resultats:

En masculí per equips:
Or: Pau Espejo, Pere Llanas i Adrià López

En masculí individual:
Bronzes: Pere Llanas i Adrià López

Badalona subcampiona d'Espanya per equips femenins m14

 
Durant aquest cap de setmana s'ha celebrat a la localitat de Chiclana de la Frontera els campionats d'Espanya de menors de 14 anys tant de sabre, floret i espasa.

Les tiradores badalonines han obtingut per equips la medalla de plata amb un equip format per:
Joana Argimon, Duna Dobos, Erica Torres, i Elia Obon

 

Badalona medalla d'or individual i equips campionat de Catalunya Femení

 

Badalona aconsegueix la medalla d'or individual i per equips al Campionat de Catalunya en la modalitat de sabre femení

Individual: Joana Argimon or i l'Èlia Obón bronze.
Per equips or amb un equips format per l'Erica Torres, Joana Argimon i l'Èlia Obón.



Diccionari de l'esgrima

Del Llibre de Girard Thibault - Academie de l'Espee 1628

Us passo el link del diccionari d'esgrima editat per el Termcat, que forma part del "Diccionari general de l'esport". I considero personalment que és una molt bona eina per saber més sobre esgrima.


A part de les entrades i les seves respectives definicions, hi ha també la traducció en diversos idiomes com el castellà, francès i anglès, i també -i que és molt útil- es pot cercar una definició també amb dits idiomes i veure com es diu el terme en català i el significat

Va ser publicat per els Jocs Olímpics de Barcelona 92 juntament amb altres esports i ha sigut actualitzat al 2010.


Link de la presentació

Link al diccionari

El nom de les espases

 
Tipologia de les espases de Oakeshott



Als aficionats a l’esgrima, i també a la història de l’esgrima, tenim discussions eternes sobre el nom, el mot, o els termes que fem servir o que s’haurien de fer servir per definir cada tipus d’espasa que ha passat per la història. Les discussions -per exemple- de com s’ha d’anomenar "l’espasa a dues mans", el famós ‘mandoble’ son ja interminables i avorridíssimes (muntant, bran, espasa de guió, etc...) i tenen lloc sense saber el perquè hi són.

No vull pretendre arreglar aquest problema, però si observar perquè passa això. En primer lloc, veiem perquè apareix aquest problema que genera confusió. El motiu que ens trobem és la capacitat de les diferents llengües de créixer i expandir-se. En resum, que les llengües són vives.

1er problema: Una espasa pot tenir diversos noms a la vegada en una mateixa zona i moment concret. Els antics grecs anomenaven a l’espasa amb ‘xiphos’ però per anomenarla en termes poètics utilitzaven el mot ‘aor’ (que provenia del nom de l’espasa d’Apol·lo).

2on problema: A moltes espases també les coneixem per el seu nom en altres llengües i aquests en molts casos poden inclús afegir-se al nostre idioma o directament al vocabulari.

3er problema: els noms en cada llengua, amb el temps, n’apareixen de nous per anomenar una mateixa espasa, i per tant, es multiplica la manera d’anomenar-la en cada idioma.

4rt problema: intercanvi de noms. Un nom per una espasa més endavant es fa servir per un altre tipus d’espasa (ex: el claymor escocès)

I perquè no es resol aquest problema? Això és degut a la manca d’un "nom científic" per les espases. O com en el món industrial modern, algun tipus de codificació que identifiqui els objectes manufacturats.

S’ha fet algun tipus de classificació de les espases alguna vegada?

De fet si, però han sigut tipologies per classificar espases per l’ús arqueològic i col·leccionista, la tipologia de J. Petersen per espases d’era víking, continuada per col·leccionista i il·lustrador E. Oakeshott basat en el treball d’en Petersen. Però no serveixen gaire per un usuari de l’esgrima, ja que basa en criteris arqueològics, on es tenen en compte elements que per l’ús son irrellevants. I també té el problema que només tracta espases de fulla recta i d’una zona i períodes concrets, les espases d’altres tipus de fulla, d’altres períodes, i fora d’Europa occidental no es comprenen. Per tant és una tipologia inadequada per els que ens interessa i incomplerta en gran mesura.