L'Esgrima i l'Art I

Versión en castellano

Rafael

Amb aquest primer article pretenc fer un recull d'artistes famosos com pintors, músics i escriptors que hagin sigut a part de genis en el camp de l'art també practicants d'esgrima. I no ens referim que hagin tractat l'esgrima en les seves obres, si no que en siguessin practicants.

En aquest primer article parlarem dels pintors i músics de diferents èpoques que estiguessin vinculats amb l'esgrima o participessin en duels. Amb això podrem veure que fins hi tot gent com en Haendel o Caravaggio han format part de la història de l'art de l'esgrima (o la història més fosca de l'esgrima com veureu).

Durant el renaixement els pintors tenen entre les seves files diversos practicants d'esgrima. Començant per el gran Miquel Àngel, el geni que no només practicava esgrima si no que també se li atribueixen gravats que il·lustren el manuscrit d'esgrima “Trattato di Scienta d'Arme” del 1553 del seu amic el mestre Camillo Agrippa. El propi Agrippa no només era mestre d'esgrima, també era matemàtic, enginyer i artista, ell va participar en alguns elements escultòrics de la plaça de Sant Pere de Roma. D'altra banda en Rafael, té un famós 'autoretrat amb amic' on es creu que aquest era el seu mestre d'esgrima.

Camillo Agrippa

Benvenuto Cellini, escultor i espadatxí, va tenir una joventut violenta, va presenciar i participar en diversos duels i escaramusses, entre ells l'home que matà el seu germà en un duel (tenia 15 anys). També afirma que buscà un dels millors espadatxins d'Itàlia per aprendre'n, un vell que es deia que havia participat en més de 20 duels. El Papa Pau III, un dels seus protectors, va justificar-lo després que participés en diversos combats, i que els homes del seu talent no estaven subjectes a les lleis. D'altra banda, Caravaggio no va tenir tanta sort, al 1606 matà un home en duel, els seus mecenes no el podien protegir i el Vaticà l'obligà a exiliar-se de Roma a la qual no va poder tornar mai.

No només Itàlia gaudia de pintors i espadatxins tant destacats, a la cort espanyola per exemple es deia que Velázquez manejava l'espasa “a la perfecció”.

Trattato di Scienta d'Arme

Més cap al segle XIX, i a França, Paul Gauguin, a la seva biografia parla de com veu ell l'esgrima. Critica i se'n burla de l'escola militar francesa de Joinville-le-Point, i de que no entenen l'esgrima, especialment la part psicològica. Gauguin defensa una esgrima de tècnica més flexible, adaptada a les característiques de cada practicant i sobretot l'ús de la intel·ligència i les distàncies.

I per acabar la part dels pintors i escultors, alguns d'ells també van dedicar el seu talent a decorar les espases amb els seus gravats, espases forjades a ciutats com Mainz o Estràsburg van ser gravades per artistes com en Hans Holbein el Vell, Rembrandt, o Albrecht Dürer. Dürer concretament també va fer al 1512 diversos aiguaforts per il·lustrar llibres sobre diverses disciplines de combat, entre elles l'esgrima.

Fonts:
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword