Hola, us comuniquem que aquestes festes no hi haurà classes d'esgrima a Badalona els dies d'activitat que coinsideixin en les festes assenyalades que són els següents:
-dissabte 26 de desembre
-dimecres 6 de gener
La resta de dies es realitzaran les activitats amb normalitat. Per qualsevol canvi d'última hora us informariem amb antelació.
Gràcies i bones festes a tothom.
DAVID TYSHLER, Mestre d'Esgrima rus. (Català)
Informació: Nascut al 13 del 6 de 1927 a Kherson, Ucraïna. Graduat en l'Institut Central d'Educació Física (1949). Doctor de ciència pedagògica, professor d'esgrima i pentatló modern al departament de la Universitat Estatal Russa d'Educació Física. Membre a ple dret de l'Acadèmia d'Automació. Ha publicat més de 200 articles científics, incloent llibres de formació esgrimística, guies d'estudi i de professorat. Molts dels seus treballs han sigut publicats en anglès, alemany, espanyol, francès, polonès, romanès i xinès. Mestre emèrit d'Esports. Bronze en els jocs olímpics del 1956 en la modalitat de sabre per equips. Participant en els jocs olímpics del 1960 (quedant setè en la competició individual). Plata i bronze en els campionats del món del 1955 i 1959 respectivament. Entrenador d'honor de la URSS. Treballador d'honor de cultura física de la Federació Russa. Guanyador de totes les competicions “Esport d'elit de Rússia” com el millor científic de Rússia en l'esfera de l'entrenament olímpic (1995). Membre del comitè executiu de la Federació Russa. Els campions olímpics M.Midler, M.Rakita, V.Sidjak, V.Krovopouskov, V.Bazhenov estan entre els seus alumnes.
David Tyshler: “L'intel·lecte de l'esgrimista té una capacitat creativa per preveure i instantàniament visualitzar les futures situacions i les accions de l'adversari, mentre que integra i analitza el seu propi comportament d'acord amb les circumstàncies amb les que es troba”.
En David Tyshler és actualment una impressionant i bella persona de cabell gris, compostura estilitzada, i una saviduria encantadora com si es tractés d'un capità dels mosqueters d'en Treville. Ara que és professor de la Universitat Russa d'Educació Física, molts dels seus alumnes desitgen tant aconseguir el seu Postgraduat d'Estudis com la seva opinió sobre qualsevol aspecte que concerneixi l'esgrima essent considerat el més qualificat en aquest camp.
Actualment teòric destacat, autor de molts llibres, i favorit a l'hora de ser escollit com a coreògraf de combat en els millors teatres de Moscou. En Tyshler no tenia la imatge dels impetuosos esgrimistes de sabre, les seves accions es veien meditades durant l'assalt, i els seus moviments eren menys ràpids que la majoria dels seus adversaris. Havent entès que ell no podia ser més ràpid, en Tyshler va començar a crear el seu propi sistema d'entrenament, el qual va utilitzar primer en si mateix i després als seus alumnes.
Per a molta gent, l'esgrima de sabre és una lluita entre temperaments i voluntats, xocant, cridant i movent-se ràpidament. Per molts, una confrontació entre les habilitats físiques, millorades i perfeccionades amb la tècnica individual. En canvi, per en Tyshler l'esgrima de sabre és un joc mental, la provatura d'un teorema en una fracció de segon. Per accelerar el camí cap a la solució, va decidir unificar les característiques dels esportistes de tipologia similar, tot creant models únics i va ensenyar als seus alumnes a utilitzar-los. En Mark Rakita, amb el qual havia esgrimit en el passat, fou el seu primer alumne, en Mark va convertir-se en el seu company-sparring per aquesta finalitat.
Després d'haver esdevingut entrenador d'en Mark Rakita en Tyshler va iniciar un experiment. Ell ja tenia un extens coneixement de la teoria de l'esgrima: després de graduar-se a l'Institut d'Educació Física de Moscou va treballar com a professor en el mateix i al mateix temps es mantenia com a membre de l'equip nacional.
Segons la opinió d'en David Tyshler, tota la literatura existent (molts llibres, els quals abasten sobre 500 anys d'història de l'esgrima), això determina les qualitats i habilitats bàsiques dels grans esportistes, i ho considerava antiquat. Molts criteris havien de ser reconsiderats. Perquè realment esgrimistes com el propi Tyshler, en Rakita, Nugzar (i la llista pot continuar), els quals serien considerats no aptes per tots els especialistes en esgrima, finalment esdevingueren entre els millors esgrimistes del món? Això significa que era algun tipus de compensació per les seva absència d'habilitats naturals? El futur gran teòric havia d'entendre-ho.
En segles de desenvolupament de l'esgrima les respostes humanes es mantenen les mateixes, i les maniobres defensives no canvien. Les maniobres bàsiques d'esgrima que els esgrimistes de tot el món han après no han tingut considerables canvis. En Tyshler va decidir no només intercanviar les maniobres existents, però també adaptar-les a les habilitats individuals tant físiques com psicològiques de cada un dels seus alumnes. No per res, cap dels seus alumnes era com els altres. En Rakita era astut, inventiu; podia preveure tots els moviments de l'adversari en una fracció de segon i oferir un resultat inesperat en cada assalt. Després de nou mesos de cooperació amb en Tyshler, Rakita va guanyar els campionat d'esgrima de la URSS. Però l'autèntic triomf va venir al llarg d'una competició mundial a Montreal al 1967. a Montreal en Rakita no va perdre ni un sol combat, però això va ser només el començament de la seva gloria. Dues medalles de plata i dues d'or l'estaven esperant.
Un altre alumne, en Victor Sidjak que comprenia una fantàstica habilitat física i alta motivació abans d'entrenar en Tyshler, mai havia superat el 70è lloc en les competicions de la Unió Soviètica. En Tyshler va crear un sistema en que millorava les seves capacitat naturals tal i com va fer amb en Rakita. Com que en Sidjak no tenia una esgrima inventiva i astuta, en Tyshler li va ensenyar un conjunt de moviments esgrimístics, l'alteració dels quals no podien ser previstos per els seus adversaris. Aplicats amb maniobres d'alta intensitat emocional que trencaven les defeses dels adversaris. Sabem que això va suposar també per en Tyshler. En Victor Sidjak guanyà la medalla d'or en la competició individual dels jocs olímpics del 1972, i va guanyar diverses vegades més els medalles als J.J.O.O. D'en Victor Krovopouskov es va dir: “És un esgrimista fort, però no serà el més fort”. No té esperit combatiu, ni habilitats de lideratge, ni voluntat per portar altres sota el seu control, ni per suprimir o engrandir-se a si mateix. La idea es va fer realitat. De fet l'esgrirma era un joc que desitjava i fascinava en Victor, no pot recordar tots els detalls de la seva victòria, però podia explicar com va astutament va superar el seu adversari.
Ara en Krovopouskov creu que la seva trobada amb en Tyshler va jugar un rol de gir en el fet d'esdevenir esportista a nivell mundial. “Si hagués tingut un altre entrenador, la meva carrera competitiva podria haver sigut una mica diferent. Les nostres activitats eren una simbiosi entre un home que 'sabia molt' i un que volia aprendre molt, que volia aprendre esgrima. Vaig absorbir tot el que va ensenyar-me, el 90% del que he fet. Sabia que jo podia executar-ho, i això el va alegrar d'ensenyar a una persona que pogués portar a la pràctica les seves idees a la pista”.er – un professor es va formar. Els més petits detalls de l'estil individual d'en Krovopouskov van ser discutits i més estudiats. Sabia el resultat del seu experiment. En Victor Krovopouskov va guanyar dues medalles olímpiques a Montreal al 1976, i va repetir l'èxit als J.J.O.O de Moscou al 1980. De la mateixa manera, almenys dos d'els alumnes d'en Rakita van lluitar per guanyar la medalla d'or de Moscou. Michael Burtsev va guanyar la medalla de plata.
En David Tyshler té molts alumnes. Molts d'ells són afortunats d'assistir a les seves lectures a la universitat, els altres aconsegueixen el seu Postgraduat d'Estudi
Amb la guia especial d'en Tyshler, en Krovopouskov va esdevenir un dels millors esgrimistes de sabre del món. Un altre esgrimista, en Rakita, va fer-ne d'ell el millor del món. En Tyshler va decidir endinsar-se al el treball científic [de l'esport], agafant el timó d'un departament de la universitat d'Educació Física, i qui millor que en Mark Rakita podria continuar el treball del seu mestre, portant les seves idees a la realitat?
En Mark Rakita no podia veure's a si mateix com a entrenador. Però en Tyshler va persuadir el seu alumne, ningú podia conèixer el seu sistema d'entrenament millor que ell. En set dies en Rakita va omplir els seus blocs de notes, i moltes lliçons de quan era alumne d'en Tyshl
s. La meitat del món utilitza els seus llibres de text i metodologia. Pren part en els seminaris que organitza el “Moviment per el futur de l'esgrima”, on ensenya els secrets de l'art del saber del mestre d'esgrima per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica.
El Gran Mestre li queda només un sol somni: Fer tant com sigui possible per crear una ciència esgrimística que pugui ajudar el futur dels entrenadors que treballen actualment per millorar les seves habilitats. Té actualment 80 anys i pensa que la seva missió no està completada. La seva vida continua...
Text original de: Tatyana Koltchanova; Traducció: Ernest Barceló
DAVID TYSHLER, Maestro de Esgrima ruso. (en Castellano)
Información: Nacido el 13 del 6 de 1927 en Kherson, Ucrania. Graduado en el Instituto Central de Educación Física (1949). Doctor de ciencia pedagógica, profesor de esgrima y pentatlón moderno en el departamento de la Universidad Estatal Rusa de Educación Física. Miembro en pleno derecho de la Academia de Automoción. Ha publicado más de 200 artículos científicos, incluyendo libros de formación esgrimística, guías de estudio y de profesorado. Muchos de sus trabajos han sido publicados en inglés, alemán, español, francés, polaco, rumano y chino. Maestro emérito de Deportes. Bronce en los juegos olímpicos de 1956 en la modalidad de sable por equipos. Participando en los juegos olímpicos del 1960 (quedando séptimo en la competición individual). Plata y bronce en los campeonatos del mundo de 1955 y 1959 respectivamente. Entrenador de honor de la URSS. Trabajador de honor de cultura física de la Federación Rusa. Ganador de todas las competiciones "Deporte de élite de Rusia" como el mejor científico de Rusia en la esfera del entrenamiento olímpico (1995). Miembro del comité ejecutivo de la Federación Rusa. Los campeones olímpicos M. Midler, M. Rakita, V. Sidjak, V. Krovopouskov, V. Bazhenov están entre sus alumnos. David Tyshler: "El intelecto del esgrimista tiene una capacidad creativa para prever e instantáneamente visualizar las futuras situaciones y las acciones del adversario, mientras que integra y analiza su comportamiento de acuerdo con las circunstancias con las que se encuentra ".
David Tyshler es actualmente una impresionante y bella persona de pelo gris, compostura estilizada, y una sabiduría encantadora como si se tratara de un capitán de los mosqueteros de Treville. Ahora que es profesor de la Universidad Rusa de Educación Física, muchos de sus alumnos desean tanto conseguir su Postgraduado de Estudios como su opinión sobre cualquier aspecto que concierna la esgrima siendo considerado el más cualificado en este campo.
Actualmente teórico destacado, autor de muchos libros, y favorito a la hora de ser elegido como coreógrafo de combate en los mejores teatros de Moscú. Tyshler no tenía la imagen de los impetuosos esgrimistas de sable, sus acciones se veían meditadas durante el asalto, y sus movimientos eran menos rápidos que la mayoría de sus adversarios. Habiendo entendido que él no podía ser más rápido, en Tyshler empezó a crear su propio sistema de entrenamiento, el cual utilizó primero en sí mismo y luego a sus alumnos.
Para mucha gente, la esgrima de sable es una lucha entre temperamentos y voluntades, chocante, gritando y moviéndose rápidamente. Para muchos, una confrontación entre las habilidades físicas, mejoradas y perfeccionadas con la técnica individual. En cambio, por Tyshler la esgrima de sable es un juego mental, la probatura de un teorema en una fracción de segundo. Para acelerar el camino hacia la solución, decidió unificar las características de los deportistas de tipología similar, creando modelos únicos y enseñó a sus alumnos a utilizarlos. Mark Rakita, con el que había esgrimido en el pasado, fue su primer alumno, Mark se convirtió en su compañero-Sparring para esta finalidad.
Después de haberse convertido en entrenador de Mark Rakita en Tyshler inició un experimento. Él ya tenía un extenso conocimiento de la teoría de la esgrima: después de graduarse en el Instituto de Educación Física de Moscú trabajó como profesor en el mismo y al mismo tiempo se mantenía como miembro del equipo nacional.
Según la opinión de David Tyshler, toda la literatura existente (muchos libros, los cuales abarcan sobre 500 años de historia de la esgrima), esto determina las cualidades y habilidades básicas de los grandes deportistas, y lo consideraba anticuado. Muchos criterios debían ser reconsiderats. Porque realmente esgrimistes como el propio Tyshler, en Rakita, Nugzar (y la lista puede continuar), los cuales serían considerados no aptos para todos los especialistas en esgrima, finalmente se convirtieron entre los mejores esgrimistes del mundo? Esto significa que era algún tipo de compensación por su ausencia de habilidades naturales? El futuro gran teórico debía entenderlo.
En siglos de desarrollo de la esgrima las respuestas humanas se mantienen las mismas, y las maniobras defensivas no cambian. Las maniobras básicas de esgrima que los esgrimistes de todo el mundo han aprendido no han tenido considerables cambios. Tyshler decidió no sólo intercambiar las maniobras existentes, pero también adaptarlas a las habilidades individuales tanto físicas como psicológicas de cada uno de sus alumnos. No por nada, ninguno de sus alumnos era como los demás. En Rakita era astuto, inventivo; podía prever todos los movimientos del adversario en una fracción de segundo y ofrecer un resultado inesperado en cada asalto. Tras nueve meses de cooperación con en Tyshler, Rakita ganó los campeonato de esgrima de la URSS. Pero el auténtico triunfo vino a lo largo de una competición mundial en Montreal en 1967. en Montreal en Rakita no perdió ni un solo combate, pero eso fue sólo el comienzo de su gloria. Dos medallas de plata y dos de oro le estaban esperando.
Otro alumno, Victor Sidjak que comprendía una fantástica habilidad física y alta motivación antes de entrenar en Tyshler, nunca había superado el 70 ° lugar en las competiciones de la Unión Soviética. En Tyshler creó un sistema en que mejoraba sus capacidades naturales tal y como hizo con en Rakita. Como en Sidjak no tenía una esgrima inventiva y astuta, en Tyshler le enseñó un conjunto de movimientos esgrimístics, la alteración de los cuales no podían ser previstos por sus adversarios. Aplicados con maniobras de alta intensidad emocional que rompían las defendidas de los adversarios. Sabemos que esto supuso también por Tyshler. Víctor Sidjak ganó la medalla de oro en la competición individual de los juegos olímpicos de 1972, y ganó varias veces más los medallas en los JJOO D'en Victor Krovopouskov se dijo: "Es un esgrimista fuerte, pero no será el más fuerte". No tiene espíritu combativo, ni habilidades de liderazgo, ni voluntad para llevar otras bajo su control, ni para suprimir o agrandarse a sí mismo. La idea se hizo realidad. De hecho la esgrirma era un juego que deseaba y fascinaba en Victor, no puede recordar todos los detalles de su victoria, pero podía explicarse como astutamente superó a su adversario.
Ahora Krovopouskov cree que su encuentro con Tyshler jugó un rol de giro en el hecho de ser deportista a nivel mundial. "Si hubiera tenido otro entrenador, mi carrera competitiva podría haber sido un poco diferente. Nuestras actividades eran una simbiosis entre un hombre que 'sabía mucho' y otro que quería aprender mucho, que quería aprender esgrima. Absorbí todo lo que enseñó, el 90% de lo que he hecho. Él sabía que yo podía ejecutarlo, y eso lo alegró de enseñar a una persona que pudiera llevar a la práctica sus ideas en la pista ".
Con la guía especial de Tyshler, Krovopouskov se convirtió en uno de los mejores esgrimistes de sable del mundo. Otro esgrimista, Rakita, hizo de él el mejor del mundo. Tyshler decidió adentrarse en el trabajo científico [del deporte], tomando el timón de un departamento de la universidad de Educación Física, y quien mejor que Mark Rakita para continuar el trabajo de su maestro, llevando sus ideas a la realidad?
Mark Rakita no podía verse a sí mismo como entrenador. Pero Tyshler persuadió a su alumno, nadie podía conocer su sistema de entrenamiento mejor que él. En siete días Rakita llenó sus blocs de notas, y muchas lecciones de cuando era alumno de Tyshler - un profesor se formó. Los más pequeños detalles del estilo individual de Krovopouskov fueron discutidos y más estudiados. Sabía el resultado de su experimento. Víctor Krovopouskov ganó dos medallas olímpicas en Montreal en 1976, y repitió el éxito en los JJOO de Moscú en 1980. Del mismo modo, al menos dos de los alumnos de Rakita lucharon para ganar la medalla de oro de Moscú. Michael Burtsev ganó la medalla de plata.
David Tyshler tiene muchos alumnos. Muchos de ellos son afortunados de asistir a sus lecturas en la universidad, los demás consiguen su Postgraduado de Estudios. La mitad del mundo utiliza sus libros de texto y metodología. Toma parte en los seminarios que organiza el "Movimiento para el futuro de la esgrima", donde enseña los secretos del arte del saber del maestro de esgrima por Europa, Asia, África y América.
El Gran Maestro le queda sólo un único sueño: Hacer lo posible para crear una ciencia esgrimística que pueda ayudar al futuro de los entrenadores que trabajan actualmente para mejorar sus habilidades. Tiene actualmente 80 años y piensa que su misión no está completada. Su vida continúa ...
Texto original: Tatyana Koltchanova; Traducción: Ernest Barceló
Texto original de:
Resultats de la competició catalana M-15
També vull destacar els bons papers d'en Daniel García (M-15), David Portabella (M-20), Pau Alhomar (M-15) i Jaume Millán (M-15) a les seves competicions respectives (Badalona i Barcelona)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)