Esgrima Hongaresa Badalona: BOB ANDERSON 'Darrera la màscara de Darth Vader' (català)

Para castellano clicar

-"Mai vaig escollir l'espasa, penso que va ser l'espasa la que em va escollir a mi”-

-Bob Anderson.

El motiu d'aquest article és senzill. La recent mort a l'1 de gener de 2012 del mestre d'esgrima “Bob Anderson” a provocat que decidís escriure'l abans del que preveia i així recordar a tant distingit “gentleman” que sobretot, serà recordat per el seu paper de Darth Vader a les escenes d'esgrima de la Guerra de les Galàxies i per ser mestre d'esgrima de molts actors de Hollywood.

El seu nom és Robert James Gilbert Anderson, conegut com a “Bob” Anderson. Anglès, nascut al 15 de setembre de 1922 a Gosport, comtat de Hampshire. Mort a l'1 de gener de 2012 al comtat de West Sussex a Anglaterra als 89 anys. Va servir a l'armada a la 2ª Guerra Mundial, ha sigut esgrimista olímpic, més tard entrenador de la selecció anglesa d'esgrima, instructor militar d'esgrima i mestre i coreògraf d'esgrima escènica.

Vida esportiva:

"El Coventry"

Bob Anderson, esgrimista de sabre, però també de floret i espasa va començar a practicar esgrima a la Marina Reial Britànica durant el seu servei destinat al Mediterrani en el transcurs 2ª G.M., de fet, va començar a aprendre esgrima a bord del mateix “Coventry” (que seria enfonsat a la costa de l'Àfrica). Anderson deia que l'esgrima es va fer molt popular al vaixell perquè es podia fer en un espai relativament petit. Acabada la Guerra, al 1948 integrà l'equip anglès de sabre i de floret arribant a ser campió d'Anglaterra en les tres armes. Al mundial d'esgrima de 1950 es va retirar de la competició de sabre amb el polse lesionat a la final de 8 i no tornaria a tenir una oportunitat com aquella mai més. També participà a l'Olimpíada de Helsinki de 1952.

Finalitzada l'etapa d'esgrimista de competició però encara dins del món de l'esgrima esportiva, Bob Anderson va convertir-se en l'entrenador de la British National Fencing School, substituint el que fins a llavors havia sigut l'entrenador nacional (i del mateix Anderson) el francès Roger Crosnier, quan aquest retornà a França. Durant 20 anys, va impartir cursos d'esgrima per tot Anglaterra, molts d'ells, per a principiants, combinant l'activitat esportiva amb la seva futura carrera cinematogràfica.

Com a entrenador de la selecció anglesa va guanyar una important competició europea de sabre, va preparar els seus alumnes en 6 olimpíades, i va tenir un paper molt important en una de les millors èpoques de l'esgrima anglesa. Durant la dècada d'entre els 1960 i 1970 va ser també president de la British National Academy of Fencing. També van crear l'Associació Britànica d'Entrenadors. Explica que els entrenadors anglesos per aquella època no tenien cap tipus d'actualització per millorar els seus coneixements. I volien acabar amb aquest problema amb 'l'Associació Britànica d'Entrenadors'.

Va estar en diverses ocasions a Ottawa, treballant amb l'Associació d'Esgrima del Canadà com a director tècnic. Membres de la federació canadenca recorden com als nens els entusiasmava saber que aquell senyor anglès havia sigut Darth Vader i també per la seva gran educació. Els progressos de l'esgrima canadenca i en especial en el sabre en els últims anys es deuen en part a Bob Anderson on va elaborar un sistema d'entrenadors i aportant innovacions l'esgrima canadenca.

Vida cinematogràfica

La carrera en el món del cinema de Bob Anderson va iniciar-se al mateix any que els jocs de Helsinki. -”Tenia durant els jocs 10 dies lliures, i vaig rebre una trucada dels Elstree Studios per fer un pel·lícula amb l'Errol Flynn. Ells volien experts en esgrima i jo tenia 10 dies per trobar-me amb Flynn”- comenta Anderson. El que el va convertir amb el mestre d'esgrima de Hollywood no va ser el fet de treballar amb Flynn, molts altres ja ho havien fet abans, si no que durant l'assaig, en Bob Anderson va ferir per accident al famós actor, guanyant-se el mot de “l'Home que va ferir Errol Flynn”.

Recorda Anderson: -”Estàvem a bord d'un vaixell a “Master of Ballantrae” i li vaig tocar la cama i va començar a sortir sang! Tothom estava aterrit, estava convençut de que m'acomiadarien, per sort Errol Flynn va adonar-se que havia sigut un accident.”- De fet va treballar amb l'Errol Flynn en més pel·lícules com “The Dark Avenger” i on també seguien havent-hi accidents com el que el mateix Flynn gairebé li secciona un dit a en Christopher Lee durant el mateix rodatge. Després d'aquesta pel·lícula, el contractaren per diverses produccions italianes en seqüències de pirates. -”Vaig fer de coreògraf i doble, havia de doblar tot aquell personatge que hagués d'enfrontar-se amb l'Errol Flynn. A vegades feia tants personatges que en una ocasió m'havia de matar jo mateix perquè interpretava tots dos actors que se suposa que lluitaven entre ells”-.

Va consolidar-se a Hollywood quan l'escollí el mateix Stanley Kubrick al 1974 com a mestre d'Esgrima per “Barry Lyndon”. I és també per aquesta època que també obté el carreg de Mestre d'esgrima de la “Royal Shakespeare Company a Stratford” durant 8 anys. Bob Anderson parla que la feina de coreògraf d'esgrima al cinema és una feina sota molta pressió. Comentava que ells [els directors i productors] escullen actors que sovint no tenen ni idea d'esgrima. Com en el cas de Barrry Lyndon protagonitzada per Ryan O'Neal el qual fou alumne d'Anderson, que tot i així l'actor va desenvolupar un bon sentit de l'espasa degut a que és un gran atleta. Sorgia en ocasions el problema que un protagonista no tenia coneixements d'esgrima però havia d'interpretar un expert lluitador i amb l'adversari passava al l'inrevés, és a dir, l'actor que s'enfrontava al protagonista representa que sabia menys d'esgrima però normalment era un especialista molt més experimentat, era difícil semblar menys bo del que realment un era. En ocasions utilitzaven un doble per el protagonista. Però en el cas d'en Ryan O'Neal no va ser necessari ni per a ell ni per al seu oponent on tots dos eren suficientment bons per fer l'escena

Al 1977 George Lucas contracta a Anderson com a assessor d'esgrima per la seva primera pel·lícula galàctica començant la seva especial relació amb la Trilogia de les Galàxies. Al 1980, Anderson ja amb gairebé 60 anys va tornar a treballar per la saga galàctica a “l'Imperi Contraataca” i al “Retorn del Jedi” com a mestre d'esgrima i també com a actor encarnant al malèfic Darth Vader. Durant el rodatge, ell i el seu col·laborador, Leon Hill, es van topar amb diversos problemes, el primer era que les espases de carboni eren molt delicades i no resistien els forts cops que donava en David Prowse (l'actor que interpretava Darth Vader). S'hi afegia la pèrdua de visió del casc obligant a ser un expert esgrimista per utilitzar-les com es requeria, i finalment, el problema més important era que el mateix Prowse tenia dificultats per executar correctament els moviments que li ensenyaven. Va treballar amb Prowse però no en van treure res prou bo per el que es volia.

Al final en George Lucas va acceptar que el mateix Anderson es posés l'armadura d'en Darth Vader en les escenes de combat, però això últim es va mantenir en secret i per això no hi figura el nom de Robert Anderson als crèdits. Així Anderson es va veure obligat a realitzar acondicionament físic per el paper que hauria d'interpretar, va posar-se el vestit de Darth Vader i va substituir Prowse en les escenes de combat. Riu Bob Anderson en una entrevista-“Es la primera vegada que faig de dolent i guanyo”- referint-se a l'escena final de l'Imperi Contraataca. D'altra banda, Mark Hamill (Luke Skywalker) era molt bo i el va entrenar el mateix Anderson. En Mark Hamill no volia dobles, ja que tenien un doble que també estava aprenent esgrima per fer l'escena i al ser en Hamill millor no va necessitar que el doblessin. A part d'això, el veterà mestre d'esgrima també apareix durant l'Imperi Contraataca fent un paper d'extra en l'escena del planeta gelat.

En una entrevista al 1983 a la revista “Starlog Magazine”, Mark Hamill va dir: -”En Bob Anderson és qui realment va fer de Vader en les escenes de combat. Se suposa que havia de ser un secret, però finalment li vaig dir a en George que això no podia continuar així, en 'Bob' va treballar molt durament com perquè no se li reservi cap reconeixement. És ridícul preservar el mite que el personatge el va interpretar una sola persona.”-. Curiosament, va ser el mateix Bob Anderson vestit de Darth Vader que va protagonitzar una de les escenes més famoses de la història: El moment que en Darth Vader pronuncia “Jo sóc el teu pare”. Per el que fa l'esgotament de les escenes que Mark Hamill esmenta, en Bob Anderson va comentar que a la cambra on es feia l'escena hi feia molta calor perquè no es dispersés el vapor. Dels 5 dies que va treballar amb en Mark Hamill en aquella escena va perdre 5 kg. Com última curiositat, dir que és seva la frase que menciona sobre les espases làser Alec Guinness (Ben Kenobi) a la primera entrega de la trilogia -”Una arma elegant per èpoques més civilitzades”-.

Va fer les coreografies de la “Princess Bride” al 1988. En aquell moment, Anderson començava a creure que el seu estil estava antiquat i que el que es volia era realisme, però la “Princess Bride” va ser potser l´últim duel del Hollywood clàssic a la pantalla. Va concebre el combat de la Princess Bride com a homenatge a l'esgrima de les pel·lícules d'aventures hollywoodianes que arribaven al seu final i deixaven pas a una nova esgrima cinematogràfica. Com a anècdota, dir que va haver de renyar als actors en diverses ocasions perquè lluitaven fora de les escenes per divertir-se. Tot i així en posteriors entrevistes deia que va gaudir particularment amb les escenes de la “Princess Bride” amb molt bones crítiques de l'escena de Mandy Patinkin (Iñigo Montoya) i Cary Elwes. ApSimon de la federació canadenca afirmen que la “Princess Bride” era la coreografia favorita del propi Bob Anderson.

Al 1991 Anderson es retira oficialment, però tot i així segueix treballant en molts projectes vivint entre els Estats Units i Anglaterra, com per exemple el de 1996 de la “Màscara del Zorro”. De les experiències d'aquest film amb els actors, recorda Bob Anderson al llibre de Richard Cohen, que al treballar amb Catherine Zeta Jones el fet de ser ballarina va ajudar molt, que Anthony Hopkins, per el que sembla li va agradar molt l'esgrima i moltes escenes les volia repetir 4 o 5 vegades més. Però del que en va fer més elogis va ser d'Antonio Banderas al que qualificava de talent per l'esgrima.

Durant el 2000, va ser entrevistat per l'escriptor i també esgrimista Richard Cohen durant el rodatge d'una de les pel·lícules de la saga Bond en que hi col·laborava. I li explicava sobre com treballava les escenes: -”Normalment improviso sobre un número bàsic tal i com em ve al cap donant-li molta importància al ritme de l'assalt. El més important del combat coreografiat es el canvi de ritme de les fulles. Si tot marxa al mateix temps es torna avorrit, així que has de realitzar accions àmplies i lentes, i després canviar-ho per ràpides i fluïdes”.- L'any següent, el New York Times explicava d'ell: “És increïblement inventiu i es nega a tractar els actors com a estrelles. Molts d'ells es queixen de la intensitat de l'entrenament, però els que han treballat amb ell el prefereixen”. De fet deia que per preparar correctament un actor necessitava treballar amb ell nit i dia durant almenys 6 mesos. Anderson havia de ser creatiu a la força ja que limitar-se a les accions més “pràctiques” no era suficient per el dramatisme escènic. -“Resposta i contraresposta, aquest era el camí per fer una seqüència, com d'una seqüència de dansa. També has de mirar el set de rodatge i veure que és possible en termes d'espai i accessoris. En els primers moments tot és creació, un cop tens unes idees del director tu has d'utilitzar els teus coneixements d'esgrima per crear una escena de lluita que no només sigui el que vol el director si no també que sigui emocionant i representi un bon retrat dels personatges.

Entre el 2001 i 2003 va tornar a treballar en una altra gran trilogia: El Senyor dels Anells. Una vegada més, els actors van quedar encantats amb ell: Viggo Mortensen el qualificava d'autèntic 'cavaller britànic' i era una experiència treballar amb ell, com també expliquen tant ell com la resta d'actors com la Liv Tyler que era molt exigent amb la feina. Malauradament al tornar de Nova Zelanda del rodatge va tenir un problema amb el càncer. Tot i així, això no el va fer parar de treballar, i ja, al 2006 tornava al món del cinema amb Alatriste.

En la seva mort al 2012 i amb 89 anys, Bob Anderson no ha deixat mai d'aportar els seus coneixements al setè art fins a l'últim moment. Recentment havia treballat en la nova pel·lícula del Hobbit dirigida per Peter Jackson i que ens retorna al mític món del Senyor dels Anells de Tolkien. Robert Anderson ha treballat dins de la indústria cinematogràfica durant més de 30 anys i més de 60 dedicats completament a l'art de l'espasa.

Ha treballat amb molts actors i pel·lícules, dels mencionats anteriorment i hi podem afegir: Stewart Granger a Scaramouche, a Roger Moore per a “Moonraker”, Sean Connery a “Highlander”, Richard Gere a “First Knight”, Alec Guinness per “Star Wars”, Pierce Brosnan “Die Another Day”, i també Charlie Sheen, Johnny Depp i Orlando Bloom entre d'altres. Tant esportistes com actors recorden d'ell que era amable, cavallerós, educat, però també estricte, molt perfeccionista i exigent amb qui treballava. En una entrevista al “The Globe” confessava que el motiu de seguir treballant en el cinema fins hi tot després de la seva suposada retirada era ajudar a la gent que veia les pel·lícules a escollir un esport com l'esgrima i que el cinema ha sigut la millor publicitat que l'esgrima hagi pogut tenir. Per el que sembla, ho ha aconseguit sobradament.