Esgrima i Art II: Músics i Dramaturgs

Versión en Castellano

Aquest és el segon article sobre artistes que han practicat esgrima. Centrant-nos en el món de la música i dels dramaturgs. També si us interessa podeu veure l'anterior article on parlàvem dels pintors i escultors.

De la mateixa manera que els pintors, els músics, tampoc s'escapaven de practicar esgrima. En el cas d'en Mozart, per exemple, va començar als 13 anys, sembla li va ensenyar el seu pare Leopold Mozart, també compositor, durant una estada a Itàlia. El seu pare, home de disciplina, volia amb l'esgrima reforçar la constitució i caràcter i oferir una escapada enèrgica per una persona tant plena d'inquietuds com no podia ser d'altra manera del jove Amadeus. 

També en practicava en Johann Christian Bach, fill del cèlebre Sebastian Bach. Alumne a Londres dels Angelo, cèlebre família de mestres d'esgrima professors de l'aristocràcia anglesa. 

Representació del duel entre en Händel i en Mattheson

Per el seu cantó, en Händel es va batre a duel a Hamburg al 1704 amb en Johann Mattheson un altre compositor i amic íntim d'ell durant l'estrena de l'Ópera de Cleopatra del mateix Mattheson, on en Händel participava de segon violí. Händel gairebé mor travessat per l'espasa salvat miraculosament per el botó de llautó de la seva jaqueta. Després van adonar-se de l'estupidesa i van reconciliar la seva amistat fins la mort d'en Haendel. 

Dickinson dels Iron Maiden

Més als nostres temps, el famosíssim cantant d'Iron Maiden Bruce Dickinson, competia en floret a nivell internacional i fins hi tot va crear una marca de material d'esgrima “Duellist”. 

En el món de la dramatúrgia, tenim la vinculació amb l'esgrima en major o menor mesura d'en Molière, i és en la seva obra del 'Burgès gentilhome', on es menciona la més famosa i millor frase per definir l'esgrima: “L'art de l'esgrima consisteix en dues coses, en tocar i que no et toquin” 1670. També el seu contemporani francès i també dramaturg Jean De la Fontaine havia participat en duels.

Savinien de Cyrano senyor de Bergerac (més conegut com a Cyrano de Bergerac) també fou un altre dramaturg francès contemporani i company d'en Molière. A diferència del Cyrano d'en Rostand, l'autèntic com a poeta i dramaturg era més modest que el literari, però era conegut per ser llibertí, soldat, i un gran espadatxí ja a la seva època. Es diu que havia mort a 10 homes en duels i que n'havia participat en més de mil.

Sembla que en Shakespeare havia après esgrima amb el mestre italià Vincentio Saviolo. Al 1589 va tenir problemes legals degut a que va ser involucrat en una baralla de carrer espasa en mà.

Shakespeare feia sortir sovint l'esgrima a les seves obres, al cànon shakesperià hi ha 437 referències a l'espasa, i 5 al duel. No només la fa aparèixer si no que en parla sobre ella de manera implícita dins de les seves obres. Per exemple esmenta de la cientificitat dels tractats de l'època quan a Romeo i Julieta, en el duel entre Mercucio i Tibaldo, en Mercucio acusa el seu oponent de lluitar amb l'ajuda d'un llibre d'aritmètica (es referia als llibres italians influenciats per la geometria).

També va crear el combat més famós del món escènic: el duel entre en Hamlet i en Laertes. Que per cert sempre ha portat de cap a tots el directors de teatre degut a que una “acció” del combat assenyala un “intercanvi d'espases”. Y que vol dir això de que s'intercanvien les espases? Es tracta d'un “doble-desarmament” una acció (o més aviat una resposta tàctica) que podem veure per exemple al llibre del mestre francès Henry de Sainct-Didier (1573), el francès explica que el “doble-desarmament” és realitza amb molta proximitat, i mentre el meu adversari intenta arrabassar-me l'espasa, aprofitant la seva concentració en la nostra arma, li fem la mateixa acció a ell resultat un intercanvi mutu d'armes. 

Doble Desarmamant d'en Sainc-Didier

Un altre exemple on es demostra que Shakespeare estava familiaritzat amb l'esgrima es demostra per exemple amb el terme: “Tallar-lo per 11 llocs” frase que apareix a una de les seves obres (“Nit de Reis”), els “11 llocs” són els blancs o àrees d'atac que apeixien en el tractats d'esgrima de mestres italians com Marozzo o Fabris dels segles XVI i XVII, que en principi n'hi havia 9 i després 11.

També tenim a en Jean-Joseph Renaud 1873, va ser mestre d'esgrima i practicant de sabre i floret, va participar a 15 duels, 11 d'ells a espasa, com també a les Olimpíades de París i de Londres. A part d'escriure sobre esgrima (L'Escrime – 1911) o defensa personal al carrer, també va escriure periodisme i teatre.

Bruce Lee i el seu germà Peter

En Bruce Lee i el seu germà Robert Lee també tenen relació amb el món de l'art i l'escena relacionats amb l'esgrima- En Bruce Lee, com ja se sap expert en arts marcials, actor i escriptor, i el seu germà músic. Tots dos a la vegada van ser introduïts per a l'esgrima per el seu germà gran Peter Lee. En Peter també havia sigut campió d'esgrima de Hong Kong i va ser qui va introduir en Bruce Lee al món de l'esgrima i els els escrits del mestre italià Aldo Nadi.

Equips d'esgrima de Hong Kong, Peter Lee el 2on a la dreta.

El geni de les arts marcials va quedar fascinat per els desplaçaments d'esgrima i va incorporar-ho a les seves tècniques. Tant en Dan Inosanto, un dels més importants alumnes d'en Bruce Lee, com el seu propi fill Brandon, van parlar de com va el influenciar l'esgrima. En el seu llibre d'arts marcials, en Bruce Lee esmenta l'esgrima. De fet en Bruce Lee definia la seva art marcial com “esgrima sense espasa”.


Fonts:
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword