L'esgrima i l'Art III: Escriptors i poetes




En Castellano


Els escriptors també han combinat amb estil la ploma per l'espasa. Per exemple Quevedo, reputat practicant d'esgrima, se sap que havia mort un home en un duel per colpejar una dona en una Església. Enemic tota la vida del mestre d'esgrima del rei (Pacheco). Ells dos, van discutir al 1608 sobre precisament esgrima, i com en faria escarni el poeta als seus escrits del mètode d'ensenyança del mestre reial com a la “Vida del gran Tacaño”. Finalment en Pacheco el denunciaria a la Inquisició. En Lope de Vega. Feia esgrima a Madrid a una casa al “Corral de la espada”, i on per rètol hi penjava una espasa que es creia que era d'un dels Pars de França que més tard la compraria el Duc d'Alba.








A França, en Descartes era un entusiasta de l'esgrima. Al 1621 viatjant en vaixell a Frísia, va servir-se
de l'espasa per salvar-se d'un motí, o en una altra ocasió aconseguí desarmar un home per defensar una dona. A Holanda va seguir practicant-ne, tant que escriuria a un amic que dedicava poc temps a les matemàtiques per culpa de l'esgrima. Arribaria a escriure un llibre “l'Art de l'esgrima” que no ha sobreviscut. Voltaire va preparar-se per un duel fruit de rebre una pallissa i humiliació per part d'un dels seus enemics de l'aristocràcia, duel que mai va arribar a produir-se evitat per les autoritats i expulsant-lo del país. Dumas, alumne d'en Grisier (que arribaria ser mestre d'esgrima del Tsar i que l'escriptor acompanyaria a Rússia). Li donava classes 3 vegades per setmana. El vell mestre va arribar a inspirar a algun personatge de les seves novel·les com també en Dumas escrigué el pròleg del llibre d'esgrima del mateix Grisier “Les Armes et le Duel”.




Molts escriptors francesos van practicar d'alguna manera o altra esgrima, com en Guy de Maupassant, o en duels. Per exemple al 1830, l'escriptor i crític literari Sainte-Beuve va batre's amb duel amb un propietari del diari “Le Globe”, Paul-François Dubois. Aquell dia plovia molt i Sainte-Beuve es presentà amb un paraigües que va sostenir amb l'altra mà proclamant que no l'importava morir però el que no volia era mullar-se.


Ja que hem parlat de Rússia, tenim en Dostoievski, o Tolstoi, on no només apareix el duel en llurs obres si no que ell n'havia fet, la majoria d'ells per de deutes de joc. Fins hi tot com a curiositat dos poetes van batre's per la defensa de l'honor d'una musa imaginària d'un d'ells. El més tràgic, en Pushkin, feia dibuixos d'esgrima ja que n'estava obsessionat. A l'escola destacava en dues assignatures, poesia i esgrima. Ja des de jove era aficionat a desafiar en duel, que va desafiar al seu oncle perquè aquest li havia “robat” una parella en un ball de festival. Amb un grec per una discussió literària, amb una baró amic de la infància, amb un mercader moldau, tant a espasa com amb pistola, es deia entre les seves amistats “que en Pushkin participava en un duel a diari”. Va acabar morint en un duel -com no- amb el seu cunyat al 1837 quan complia 38 anys.



Dickens, practicava a la sala Bertrand a Anglaterra, li serviria al teatre per burlar-se de les males coreografies d'altres dramaturgs. I molts poetes també: Byron, com no podia ser d'altra manera a pesar de la seva coixesa, aprendre esgrima del famós -a la seva època- mestre Angelo. Un altre poeta, en Milton, va portar espasa a sobre fins a la vellesa i n'estava orgullós de les seves habilitats coma espadatxí.


Richard B. Sheridan, poeta i dramaturg irlandès va tenir una història d'amor i duels digne de pel·lícula. Va batre's en duel amb el capità Thomas Mathews per la cantant Elizabeth Ann Linley, casant-s'hi en secret desobeint els sogres. El primer duel va ser en el saló del “Castle Tavern” al Covent Garden a la llum de les espelmes. En Sheridan va guanyar desarmant el seu oponent perdonant-li la vida al capità que implorava pietat. El capità Mathews més tard, a causa del deshonor exigeix un segon duel amb el poeta. Aquest, molt més cruent que el primer, on es van trencar les dues espases i van sortir-ne tots dos arrossegats per els padrins plens de sang després d'apunyalar-se mútuament. Però van sobreviure, i 8 dies més tard va poder-se casar amb l'Elisabeth, ara si, de manera oficial.

Richard Francis Burton, escriptor, explorador, soldat, viatger, cònsol, poeta, traductor, llibertí, lingüista, parlant d'unes 20 llengües entre elles el persa, l'hindi, àrab i llatí, estudiós del món oriental, espia, mestre d'esgrima, en resum: de professió aventurer. A part de ser el primer traductor de “Les Mil i una nits” i del “Kama Sutra”. Va escriure sobre l'espasa (de fet un dels tractats més importants del seu temps), i va ser també duelista.






A Alemanya, Max Weber cada matí entrenava esgrima a la universitat de Heidelberg. Al tercer any ja havia combatut en un mensur (duel-ritual-esport especific de les Universitats Alemanyes). La fraternitat on ell pertanyia creia en aquella època i en paraules del mateix Weber que “tota fricció es podria arribar a resoldre amb un duel”, i aixi va ser. Després que un diari local el “Satisfaktionsfähigkeit”, insultés la seva esposa en públic per la seva pertinència al moviment feminista sufragista alemany. Un altre alemany molt afeccionat a l'esgrima i que també va tenir assumptes de duels va ser en Karl Marx que a Londres va rebre classes del perillós i infame Emmanuel Barthélemy, un revolucionari radical francès. Goethe, havia fet esgrima abans d'anar a viure a Weimar, fins hi tot havia arribat a ser forjador d'espases. De la seva vida només se li sap un duel i no massa important.




Altres celebritats de la ploma i l'espasa: Casanova (va escriure un llibre sobre duels), Richard Adams, Peter Paul Gallico (l'Aventura del Posidó), John Dickinson Carr, Anthony Burgess (A Clockwork Orange), Mervyn Peake, Georgette Heyer, Robert A. Heinlein (Starship Troopers), J.P. Donleavy, Edgar Rice Burroughs (Tarzan), W.G. Sebald (a Vértigo apareix esgrima), Desmond Bagley, Rex Stout, Friedrich Dürrenmatt.




Fonts

Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword

Amberguer, C. The Secret History of the Sword

Choen, R. By the Sword

Castle, Egerton. Schools and masters of fencing.

Arkayev. ограждение