Un dels que regien França durant el segle XIX sobre aquest tema. I és d'on apareix per exemple la distància de 4 metres en l'inici d'un combat que es manté encara actualment a l'esgrima esportiva.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Duels. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Duels. Mostrar tots els missatges
Reglament dels duels
L'esgrima i l'Art III: Escriptors i poetes
En Castellano
A França, en Descartes era un entusiasta de l'esgrima. Al 1621 viatjant en vaixell a Frísia, va servir-sede l'espasa per salvar-se d'un motí, o en una altra ocasió aconseguí desarmar un home per defensar una dona. A Holanda va seguir practicant-ne, tant que escriuria a un amic que dedicava poc temps a les matemàtiques per culpa de l'esgrima. Arribaria a escriure un llibre “l'Art de l'esgrima” que no ha sobreviscut. Voltaire va preparar-se per un duel fruit de rebre una pallissa i humiliació per part d'un dels seus enemics de l'aristocràcia, duel que mai va arribar a produir-se evitat per les autoritats i expulsant-lo del país. Dumas, alumne d'en Grisier (que arribaria ser mestre d'esgrima del Tsar i que l'escriptor acompanyaria a Rússia). Li donava classes 3 vegades per setmana. El vell mestre va arribar a inspirar a algun personatge de les seves novel·les com també en Dumas escrigué el pròleg del llibre d'esgrima del mateix Grisier “Les Armes et le Duel”.
Molts escriptors francesos van practicar d'alguna manera o altra esgrima, com en Guy de Maupassant, o en duels. Per exemple al 1830, l'escriptor i crític literari Sainte-Beuve va batre's amb duel amb un propietari del diari “Le Globe”, Paul-François Dubois. Aquell dia plovia molt i Sainte-Beuve es presentà amb un paraigües que va sostenir amb l'altra mà proclamant que no l'importava morir però el que no volia era mullar-se.
Dickens, practicava a la sala Bertrand a Anglaterra, li serviria al teatre per burlar-se de les males coreografies d'altres dramaturgs. I molts poetes també: Byron, com no podia ser d'altra manera a pesar de la seva coixesa, aprendre esgrima del famós -a la seva època- mestre Angelo. Un altre poeta, en Milton, va portar espasa a sobre fins a la vellesa i n'estava orgullós de les seves habilitats coma espadatxí.
Richard B. Sheridan, poeta i dramaturg irlandès va tenir una història d'amor i duels digne de pel·lícula. Va batre's en duel amb el capità Thomas Mathews per la cantant Elizabeth Ann Linley, casant-s'hi en secret desobeint els sogres. El primer duel va ser en el saló del “Castle Tavern” al Covent Garden a la llum de les espelmes. En Sheridan va guanyar desarmant el seu oponent perdonant-li la vida al capità que implorava pietat. El capità Mathews més tard, a causa del deshonor exigeix un segon duel amb el poeta. Aquest, molt més cruent que el primer, on es van trencar les dues espases i van sortir-ne tots dos arrossegats per els padrins plens de sang després d'apunyalar-se mútuament. Però van sobreviure, i 8 dies més tard va poder-se casar amb l'Elisabeth, ara si, de manera oficial.
Richard Francis Burton, escriptor, explorador, soldat, viatger, cònsol, poeta, traductor, llibertí, lingüista, parlant d'unes 20 llengües entre elles el persa, l'hindi, àrab i llatí, estudiós del món oriental, espia, mestre d'esgrima, en resum: de professió aventurer. A part de ser el primer traductor de “Les Mil i una nits” i del “Kama Sutra”. Va escriure sobre l'espasa (de fet un dels tractats més importants del seu temps), i va ser també duelista.
Altres celebritats de la ploma i l'espasa: Casanova (va escriure un llibre sobre duels), Richard Adams, Peter Paul Gallico (l'Aventura del Posidó), John Dickinson Carr, Anthony Burgess (A Clockwork Orange), Mervyn Peake, Georgette Heyer, Robert A. Heinlein (Starship Troopers), J.P. Donleavy, Edgar Rice Burroughs (Tarzan), W.G. Sebald (a Vértigo apareix esgrima), Desmond Bagley, Rex Stout, Friedrich Dürrenmatt.
Fonts
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword
Castle, Egerton. Schools and masters of fencing.
Arkayev. ограждение
La Esgrima i el Arte III: Escritores y poetas (Cast)
En Català
Los escritores también han combinado con estilo la pluma por la espada. Por ejemplo Quevedo, reputado practicante de esgrima, se sabe que había muerto un hombre en un duelo por golpear una mujer en una iglesia. Enemigo toda la vida del maestro de esgrima del rey (Pacheco). Ellos dos, discutieron en 1608 sobre precisamente esgrima, y como haría escarnio el poeta en sus escritos del método de enseñanza del maestro del rey como en la "Vida del gran Tacaño". Finalmente Pacheco lo denunciaría a la Inquisición. Lope de Vega. Hacía esgrima en Madrid en una casa en el "Corral de la espada", y donde por rótulo colgaba una espada que se creía que era de uno de los pares de Francia que más tarde la compraría el Duque de Alba.
Muchos escritores franceses practicaron de alguna manera u otra esgrima, como en Guy de Maupassant, o en duelos. Por ejemplo en 1830, el escritor y crítico literario Sainte-Beuve se batió en duelo con un propietario del diario "Le Globe", Paul-François Dubois. Aquel día llovía mucho y Sainte-Beuve se presentó con un paraguas que sostuvo con la otra mano proclamando que no le importaba morir pero lo que no quería era mojarse.
Ya que hemos hablado de Rusia, tenemos a Dostoievski, o Tolstoi, donde no sólo aparece el duelo en sus obras si no que también había hecho, la mayoría de ellos por deudas de juego. Incluso como curiosidad dos poetas batirse por la defensa del honor de una musa imaginaria de uno de ellos. Lo más trágico, Pushkin, hacía dibujos de esgrima ya que estaba obsesionado con ella. En la escuela destacaba en dos asignaturas, poesía y esgrima. Ya desde joven era aficionado a desafiar en duelo, que desafió a su tío para que éste le había "robado" una pareja en un baile de festival. Con un griego por una discusión literaria, con un amigo de la infancia, a un comerciante moldavo, tanto en espada como a pistola, se decía entre sus amistades "que Pushkin participaba en un duelo a diario". Acabó muriendo en un duelo -como no- con su cuñado 1837 cuando cumplía 38 años.
Dickens, practicaba en la sala Bertrand en Inglaterra, le serviría al teatro para burlarse de las malas coreografías de otros dramaturgos. Y muchos poetas también: Byron, como no podía ser de otra manera a pesar de su cojera, aprender esgrima del famoso -en su época- maestro Angelo. Otro poeta, Milton, llevó espada encima hasta la vejez y estaba orgulloso de sus habilidades como espadachín.
Richard B. Sheridan, poeta y dramaturgo irlandés tuvo una historia de amor y duelos digno de película. Se batió en duelo con el capitán Thomas Mathews por la cantante Elizabeth Ann Linley, casándose con él en secreto desobedeciendo los suegros. El primer duelo fue en el salón del "Castle Tavern" en el Covent Garden a la luz de las velas. Sheridan ganó desarmando su oponente perdonándole la vida al capitán que imploró piedad. El capitán Mathews más tarde, debido al deshonor, exige un segundo duelo con el poeta. Este, mucho más cruento que el primero, donde se rompieron las dos espadas y salieron ambos arrastrados por los padrinos llenos de sangre tras apuñalarse mutuamente. Pero sobrevivieron, y 8 días más tarde se pudo casar con Elisabeth, ahora sí, de manera oficial.
Richard Francis Burton, escritor, explorador, soldado, viajero, cónsul, poeta, traductor, libertino, lingüista, hablante de unas 20 lenguas entre ellas el persa, hindi, árabe y latín, estudioso del mundo oriental, espía, maestro de esgrima, en resumen: de profesión aventurero. Aparte de ser el primer traductor de "Las Mil y una noches" y del "Kama Sutra". Escribió sobre la espada (de hecho uno de los tratados más importantes de su tiempo), y fue también duelista.
En Alemania, Max Weber cada mañana entrenaba esgrima en la universidad de Heidelberg. Al tercer año ya había combatido en un Mensur (duelo-ritual-deporte específico de las Universidades Alemanas). La fraternidad donde él pertenecía creía en aquella época y en palabras del propio Weber que "toda fricción se podría llegar a resolver con un duelo", y así fue. y así fue. Después de que un diario local el "Satisfaktionsfähigkeit", insultara a su esposa en público por su pertenencia al movimiento feminista sufragista alemán. Otro alemán muy aficionado a la esgrima y que también tuvo asuntos de duelos fue Karl Marx que en Londres recibió clases del peligroso e infame Emmanuel Barthélemy, un revolucionario radical francés. Goethe, había hecho esgrima antes de ir a vivir a Weimar, incluso había llegado a ser forjador de espadas. De su vida sólo se le sabe un duelo y no demasiado importante.
Otras celebridades de la pluma y la espada: Casanova (escribió un libro sobre duelos), Richard Adams, Peter Paul Gallico (la Aventura del Poseidón), John Dickinson Carr, Anthony Burgess (La naranja mecánica), Mervyn Peake, Georgette Heyer, Robert A. Heinlein (Starship Troopers), JP Donleavy, Edgar Rice Burroughs (Tarzán), W.G. Sebald (a Vértigo aparece esgrima), Desmond Bagley, Rex Stout, Friedrich Dürrenmatt.
Fuentes
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword
Castle, Egerton. Schools and masters of fencing.
Arkayev. ограждение
Esgrima i Art II: Músics i Dramaturgs
Versión en Castellano
Aquest és el segon article sobre artistes que han practicat esgrima. Centrant-nos en el món de la música i dels dramaturgs. També si us interessa podeu veure l'anterior article on parlàvem dels pintors i escultors.
També en practicava en Johann Christian Bach, fill del cèlebre Sebastian Bach. Alumne a Londres dels Angelo, cèlebre família de mestres d'esgrima professors de l'aristocràcia anglesa.
 |
| Representació del duel entre en Händel i en Mattheson |
 |
| Dickinson dels Iron Maiden |
 |
Savinien de Cyrano senyor de Bergerac (més conegut com a Cyrano de Bergerac) també fou un altre dramaturg francès contemporani i company d'en Molière. A diferència del Cyrano d'en Rostand, l'autèntic com a poeta i dramaturg era més modest que el literari, però era conegut per ser llibertí, soldat, i un gran espadatxí ja a la seva època. Es diu que havia mort a 10 homes en duels i que n'havia participat en més de mil.
Shakespeare feia sortir sovint l'esgrima a les seves obres, al cànon shakesperià hi ha 437 referències a l'espasa, i 5 al duel. No només la fa aparèixer si no que en parla sobre ella de manera implícita dins de les seves obres. Per exemple esmenta de la cientificitat dels tractats de l'època quan a Romeo i Julieta, en el duel entre Mercucio i Tibaldo, en Mercucio acusa el seu oponent de lluitar amb l'ajuda d'un llibre d'aritmètica (es referia als llibres italians influenciats per la geometria).
També va crear el combat més famós del món escènic: el duel entre en Hamlet i en Laertes. Que per cert sempre ha portat de cap a tots el directors de teatre degut a que una “acció” del combat assenyala un “intercanvi d'espases”. Y que vol dir això de que s'intercanvien les espases? Es tracta d'un “doble-desarmament” una acció (o més aviat una resposta tàctica) que podem veure per exemple al llibre del mestre francès Henry de Sainct-Didier (1573), el francès explica que el “doble-desarmament” és realitza amb molta proximitat, i mentre el meu adversari intenta arrabassar-me l'espasa, aprofitant la seva concentració en la nostra arma, li fem la mateixa acció a ell resultat un intercanvi mutu d'armes.
 |
| Doble Desarmamant d'en Sainc-Didier |
Un altre exemple on es demostra que Shakespeare estava familiaritzat amb l'esgrima es demostra per exemple amb el terme: “Tallar-lo per 11 llocs” frase que apareix a una de les seves obres (“Nit de Reis”), els “11 llocs” són els blancs o àrees d'atac que apeixien en el tractats d'esgrima de mestres italians com Marozzo o Fabris dels segles XVI i XVII, que en principi n'hi havia 9 i després 11.També tenim a en Jean-Joseph Renaud 1873, va ser mestre d'esgrima i practicant de sabre i floret, va participar a 15 duels, 11 d'ells a espasa, com també a les Olimpíades de París i de Londres. A part d'escriure sobre esgrima (L'Escrime – 1911) o defensa personal al carrer, també va escriure periodisme i teatre.
 |
| Bruce Lee i el seu germà Peter |
 |
| Equips d'esgrima de Hong Kong, Peter Lee el 2on a la dreta. |
Fonts:
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword
Esgrima y Arte II: Músicos i Dramaturgos
Este es el
segundo artículo sobre artistas que han parcticado esgrima.
Centrándonos con el mundo de la música y los dramaturgos. También
si os interesa podéis ver el anterior artículo donde hablábamos de
los pintores y escultores.
También la practicaba Johann Christian Bach, hijo del célebre Sebastian Bach. Alumno en Londres de los Angelo, célebre familia de maestros de esgrima profesores de la aristocracia inglesa.
Por su
lado Händel, se batió en duelo en Hamburgo en 1704 con Johann
Mattheson otro compositor y amigo íntimo de él, durante el estreno
de la Ópera de Cleopatra del mismo Mattheson i en que Haendel
participaba de segundo violín. Händel casi muere atravesado por la
espada salvado milagrosamente por el botón de latón de su chaqueta.
Después se dieron cuenta de la estupidez y reconciliaron su amistad
hasta la muerte de Haendel.
En el
mundo de la dramaturgia, tenemos la vinculación con la esgrima en
mayor o menor medida de Molière, y es en su obra del 'Burgués Gentilhombre', donde se menciona la más famosa y mejor frase para
definir la esgrima: "el arte de la esgrima consiste en dos
cosas, en tocar y que no te toquen" 1670. también su
contemporáneo francés y también dramaturgo Jean de la Fontaine
había participado en duelos.Savinien de Cyrano señor de Bergerac (más conocido como Cyrano de Bergerac) también fue otro dramaturgo francés contemporáneo y compañero de Molière. A diferencia del Cyrano de Rostand, el auténtico como poeta y dramaturgo era más modesto que el literario, pero era conocido por ser libertino, soldado, y un gran espadachín ya en su época. Se dice que había muerto a 10 hombres en duelos y que había participado en más de mil.
Shakespeare
hacía salir a menudo la esgrima en sus obras, en el canon
shakesperiano hay 437 referencias a la espada, y 5 al duelo. No sólo
la hace aparecer si no que habla sobre ella de manera implícita
dentro de sus obras. Por ejemplo menciona la cientificidad de los
tratados de la época cuando a Romeo y Julieta, en el duelo entre
Mercucio y Tibaldo, Mercucio acusa a su oponente de luchar con la
ayuda de un libro de aritmética (se refería a los libros italianos
influenciados por la geometría).
También creó el combate más famoso del mundo escénico: el duelo entre en Hamlet y en Laertes. Que por cierto siempre ha traído de cabeza a todos los directores de teatro debido a que una "acción" del combate señala un "intercambio de espadas". Y que quiere decir eso de que se intercambian las espadas? Se trata de un "doble-desarme" una acción (o más bién una respuesta táctica) que podemos ver por ejemplo el libro del maestro francés Henry de Sainct-Didier (1573), el francés explica que el "doble-desarme" es realiza con mucha proximidad, y mientras mi adversario intenta arrebatarme la espada, aprovechando su concentración en nuestra arma, le hacemos la misma acción a él resultado un intercambio mutuo de armas.
 |
| Doble desarme de Sainct-Didier |
Otro ejemplo donde se
demuestra que Shakespeare estaba familiarizado con la esgrima se
demuestra por ejemplo con el término: "cortadlo por 11 sitios"
frase que aparece en una de sus obras ( "Noche de Reyes"),
los "11 sitios" son los blancos o áreas de ataque que
aparecen en los tratados de esgrima del siglo XVI y XVII de maestros
de esgrima italianos como Marozzo o en Fabris, que en principio había
9 y luego 11.
También
tenemos a Jean-Joseph Renaud 1873, fue maestro de esgrima y
practicante de sable y florete, participó en 15 duelos, 11 de ellos
a espada, así como en las Olimpiadas de París y de Londres. Aparte
de escribir sobre esgrima (L'Escrime - 1911) o defensa personal en la
calle, también escribió periodismo y teatro.
 |
| Bruce Lee y su hermano Peter |
 |
| Peter Lee (2do por la derecha); Equipo de Hong kong |
Fuentes:
Evangelista,
N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer,
C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword
L'Esgrima i l'Art I
 |
| Rafael |
En aquest primer
article parlarem dels pintors i músics de diferents èpoques que
estiguessin vinculats amb l'esgrima o participessin en duels. Amb
això podrem veure que fins hi tot gent com en Haendel o Caravaggio
han format part de la història de l'art de l'esgrima (o la història
més fosca de l'esgrima com veureu).
Durant el renaixement
els pintors tenen entre les seves files diversos practicants
d'esgrima. Començant per el gran
Miquel Àngel, el geni que no només practicava esgrima si no
que també se li atribueixen gravats que il·lustren el manuscrit
d'esgrima “Trattato di Scienta d'Arme” del 1553 del seu amic el
mestre Camillo Agrippa. El propi Agrippa no només era mestre
d'esgrima, també era matemàtic, enginyer i artista, ell va
participar en alguns elements escultòrics de la plaça de Sant Pere
de Roma. D'altra
banda en Rafael, té un famós 'autoretrat amb amic' on es creu que
aquest era el seu mestre d'esgrima.
 |
| Camillo Agrippa |
Benvenuto Cellini, escultor i espadatxí, va tenir una joventut violenta, va presenciar i participar en diversos duels i escaramusses, entre ells l'home que matà el seu germà en un duel (tenia 15 anys). També afirma que buscà un dels millors espadatxins d'Itàlia per aprendre'n, un vell que es deia que havia participat en més de 20 duels. El Papa Pau III, un dels seus protectors, va justificar-lo després que participés en diversos combats, i que els homes del seu talent no estaven subjectes a les lleis. D'altra banda, Caravaggio no va tenir tanta sort, al 1606 matà un home en duel, els seus mecenes no el podien protegir i el Vaticà l'obligà a exiliar-se de Roma a la qual no va poder tornar mai.
No només Itàlia
gaudia de pintors i espadatxins tant destacats, a la cort espanyola
per exemple
es deia que Velázquez manejava l'espasa “a la perfecció”.
 |
| Trattato di Scienta d'Arme |
I per acabar la part dels pintors i escultors, alguns d'ells també
van dedicar el seu talent a decorar les espases amb els seus gravats,
espases forjades a ciutats com Mainz o Estràsburg van ser gravades
per artistes com en Hans Holbein el Vell, Rembrandt, o Albrecht
Dürer. Dürer concretament també va fer al 1512 diversos aiguaforts
per il·lustrar llibres sobre diverses disciplines de combat, entre
elles l'esgrima.
Fonts:
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword
Fonts:
Evangelista, N. Encyclopedia of the Sword
Amberguer, C. The Secret History of the Sword
Choen, R. By the Sword
Esgrima i la Gran Pantalla #6
en castellano
Tornem amb la sisena i última entrega de les pel·lícules que recomano a tots aquells amants de l'esgrima, ja siguin pel·lícules de to realista com de més fantasioses. Avien de ser 50 però al final m'he estès fins a 60, i a més us poso al final un "bonus track" de la millor-pitjor.
També dir que en aquest últim he afegit algunes pel·lícules que en principi no tenia previst incloure. De la mateixa manera de moltes interessants que al final no hauré posat o m'hauré deixat. Com també per exemple les coreografies d'esgrima fora del cinema com pot ser el teatre o sèries com "A Game of Thrones" realitzades per el genial Will Hobbs (Excalibur, The Duellists, Rob Roy, Willow....) o algun espot publicitari que potser en parlaré més endavant.
I un bonus track!!
Al final poso la que per a mi és la pitjor i més divertida coreografia d'esgrima del cinema que mai hagi vist, protagonitzada per en Kuneyt Arkin, el Laurence Olivier/Chuck Norris turc, una escèna deliciosament espantosa.
Si voleu veure les anteriors
Yojimbo
Zatoichi
Hamlet 1990
Hamlet 1948
Star Wars: The Force Awakens
Le Miracle des Loups
King Arthur
Shi mian mai fu (House of Flying Daggers)
Robin Hood 1991
Bonus track!
Cüneyt Arkin
La Esgrima y la Gran Pantalla #6 (cast)
versió en català
Volvemos con la sexta y última entrega de las películas que recomiendo a todos aquellos amantes de la esgrima, ya sean películas de tono realista como de más fantasiosas. Tenian que ser 50 pero al final me he extendido hasta 60, y además os pongo al final un "bonus track" de la mejor-peor.
También decir que en este último he añadido algunas películas que en principio no tenía previsto incluir. De la misma manera de muchas interesantes que al final no habré puesto o me habré dejado. Como también por ejemplo las coreografías de esgrima fuera del cine como puede ser el teatro o series como "A Game of Thrones" realizadas por el genial Will Hobbs (Excalibur, The Duellists, Rob Roy, Willow ....) o algún spot publicitario que quizá hablaré más adelante.Y un bonus track !!
Al final pongo la que para mí es la peor y más divertida coreografía de esgrima del cine que jamás haya visto, protagonizada por Kuneyt Arkin, el Laurence Olivier / Chuck Norris turco, una escena deliciosamente espantosa.
Si queréis ver las anteriores
Yojimbo
Zatoichi
Hamlet 1990
Hamlet 1948
Star Wars: The Force Awakens
Le Miracle des Loups
King Arthur
Shi mian mai fu (House of Flying Daggers)
Robin Hood 1991
Bonus track!
Cüneyt Arkin
L'Esgrima i la Gran Pantalla #5
També us deixo l'anterior article
L'Esgrima i la Gran Pantalla 4
Per Versió en castellà: clicar
The Duellists
The Lord of the Rings -The Fellowship of the Ring-
The Princess Bride
The prisoner of zenda 1952
El Guerrero nº 13
Troy
Tsubaki Sanjûrô (Sanjuro)
Valmont
Willow
Ying xiong (Hero)
L'esgrima i la Gran Pantalla #4
Aquí En castellano
Hola, amb aquesta és la quarta entrega de la selecció de films que proposo per visionar. Com sempre dic, la llista no és complerta ni exhaustiva, simplement son aquells films que personalment crec que son els que més m'han agradat per el que fa coreografies, ja sigui per la cura tècnica, històrica, estètica o el pes dramàtic de l'escena.
També podeu veure l'Esgrima i la gran pantalla #3
Robinson Crusoe (1997) Clicar per veure l'escena
Shichinin no samurai (Seven Samurai)
Sluga Gosudarev (The Sovereing's Servant)
Star Wars, Return of the Jedi
Star Wars, The Empire Strikes Back
Star Wars, The Phantom Menace
Sunshine (1999) (Clicar per veure l'escena)
The 13th Warrior
The Count of Montecristo 2002
La Esgrima y la Gran Pantalla #4
Aquí En català
Hola, con esta es la cuarta entrega de la selección de filmes que propongo para visionar. Como siempre digo la lista no es completa ni exhaustiva simplemente son aquellos filmes que personalmente son los que más me han gustado por lo que hace coreografías, ya sea para el cuidado técnico, histórico, estético o el peso dramático de la escena.
También podéis ver la Esgrima i la gran pantalla #3
Robinson Crusoe (1997) Clicar pera ver la escena
Shichinin no samurai (Seven Samurai)
Sluga Gosudarev (The Sovereing's Servant)
Star Wars, Return of the Jedi
Star Wars, The Empire Strikes Back
Star Wars, The Phantom Menace
Sunshine (1999) (Clicar para ver la escena)
The 13th Warrior
The Count of Montecristo 2002
La Esgrima y la Gran Pantalla #3 (castellano)
Versió en Català
Aquí os dejo una nueva entrega de 10 filmes que recomiendo para todos aquellos que están interesados en la esgrima escénica llevada al cine. Con el objetivo de llegar al menos hasta 50 películas. Como en las anteriores, he colocado los links de cada escena si me ha sido posible, de lo contrario pongo la portada o un link al trailer del film.
L'Esgrima i la Gran Pantalla #1
L'Esgrima i la Gran Pantalla #2
Jûsan-nin no Shikaku (13 Assassins)
Kill Bill vol1
Kill Bill vol2
Kingdom of Heaven
La Putain du Roi
Matrix Reloaded
Mcbeth (1971)
Mibu gishi den (When the Last Sword Is Drawn)
Ogniem i mieczem (With Fire and Sword)
Rob Roy
Subscriure's a:
Missatges (Atom)