 |
| Tipologia de les espases de Oakeshott |
Als aficionats a l’esgrima, i també a la història de l’esgrima, tenim discussions eternes sobre el nom, el mot, o els termes que fem servir o que s’haurien de fer servir per definir cada tipus d’espasa que ha passat per la història. Les discussions -per exemple- de com s’ha d’anomenar "l’espasa a dues mans", el famós ‘mandoble’ son ja interminables i avorridíssimes (muntant, bran, espasa de guió, etc...) i tenen lloc sense saber el perquè hi són.
No vull pretendre arreglar aquest problema, però si observar perquè passa això. En primer lloc, veiem perquè apareix aquest problema que genera confusió. El motiu que ens trobem és la capacitat de les diferents llengües de créixer i expandir-se. En resum, que les llengües són vives.
1er problema: Una espasa pot tenir diversos noms a la vegada en una mateixa zona i moment concret. Els antics grecs anomenaven a l’espasa amb ‘xiphos’ però per anomenarla en termes poètics utilitzaven el mot ‘aor’ (que provenia del nom de l’espasa d’Apol·lo).
2on problema: A moltes espases també les coneixem per el seu nom en altres llengües i aquests en molts casos poden inclús afegir-se al nostre idioma o directament al vocabulari.
3er problema: els noms en cada llengua, amb el temps, n’apareixen de nous per anomenar una mateixa espasa, i per tant, es multiplica la manera d’anomenar-la en cada idioma.
4rt problema: intercanvi de noms. Un nom per una espasa més endavant es fa servir per un altre tipus d’espasa (ex: el claymor escocès)
I perquè no es resol aquest problema? Això és degut a la manca d’un "nom científic" per les espases. O com en el món industrial modern, algun tipus de codificació que identifiqui els objectes manufacturats.
S’ha fet algun tipus de classificació de les espases alguna vegada?
De fet si, però han sigut tipologies per classificar espases per l’ús arqueològic i col·leccionista, la tipologia de J. Petersen per espases d’era víking, continuada per col·leccionista i il·lustrador E. Oakeshott basat en el treball d’en Petersen. Però no serveixen gaire per un usuari de l’esgrima, ja que basa en criteris arqueològics, on es tenen en compte elements que per l’ús son irrellevants. I també té el problema que només tracta espases de fulla recta i d’una zona i períodes concrets, les espases d’altres tipus de fulla, d’altres períodes, i fora d’Europa occidental no es comprenen. Per tant és una tipologia inadequada per els que ens interessa i incomplerta en gran mesura.